A la Bisbal d’Empordà
tenim un castell, sabeu que remonta a l'Edat Mitjana?
El castell es troba
situat en un extrem del nucli medieval de la Bisbal.
És un
edifici que va ser construït a meitat del segle XI amb pedra rossa,
pròpia de la comarca. La façana és esglaonada amb una torre situada a la dreta
que és el punt més alt. Es poden veure tres nivells de coberta que estan coronats
per merlets, acabats en forma de piràmide.
A
l'interior hi trobem la planta baixa i tres plantes més, la planta principal es
distribuïda en tres parts (X,Y,Z).
La
segona planta la forma una gran terrassa (Q) i la capella romànica (O). En un
tercer nivell hi ha una petita terrassa (R) i una torreta quadrangular (T).
Castell de la Bisbal d'Empordà
http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_la_Bisbal
http://www.artmedieval.net/Castell%20bisbal.htm
http://www.romanicobert.cat/web/guest/fitxa/-/fr/castell_palau_bisbal
Més endavant farem una
visita al castell de la Bisbal, però abans podem fer una pluja
d'idees per investigar entre tots allò què sabeu sobre aquesta època i sobre el castell.
- Un de vosaltres podria ser el apuntador, anotant tot allò que creieu que va transcórrer en aquesta època medieval, perquè va ser utilitzat, quan va ser construïda...
Pàgines per consultar:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_la_Bisbal
http://www.artmedieval.net/Castell%20bisbal.htm
http://www.romanicobert.cat/web/guest/fitxa/-/fr/castell_palau_bisbal
Llavors la informació trobada l’escriviu aquí sota i així
les podrem consultar i compartir tots plegats i comprovar allò que aprenem de
nou.
A per cert no us en descuideu de posar els vostres noms!
El castell de la Bisbal en aquell temps va ser castell,palau i presó. Els mobles eren escassos i senzills,a la cuina hi havia dues taules amb dos bancs i els estris necessaris per cuinar;a la sala principal hi havia un armari on es conservaven les escriptures, un matalàs amb roba de llit i armament. A la sala adjacent s’hi podien trobar dos matalassos de palla i un llit de roba, a més d’un armari. A principis del segle XVII(17) va ser reformat. Té planta rectangular, amb dos pisos,organitzats al voltant d’un petit pati,on hi havia un pou, cegat en el segle XV(15). Les finestres romàniques antigament donaven a l’exterior, però en el segle XVI(16) es va afegir un cos en el sector oest, quedant des d’aleshores ocultes. La sala del sector nord es va dividir amb el pas dels segles en dos espais. El costat occidental es va utilitzar com a presó, de la que encara queda la reixa i la porta d'entrada.
ResponderEliminarMartina Boada i Núria Roura
Va ser residència habitual dels bisbes de Girona, els quals tenien jurisdicció civil i criminal en la zona, atorgada per Jaume I. Així doncs disposava de presó i de forques. Segons documents de l'època, els condemnats a perpetuïtat ho tenien molt complicat per sobreviure en aquesta presó, degut a les condicions de les cel•les, en especial la coneguda com "Lo Canó". A principis del segle XVII va ser reformat, tal i com es pot llegir en la porta d'accés, construïda en 1604 i on podem veure l'escut d'armes del bisbe Francisco Arévalo de Zuazo, que és qui la va fer construir. Té planta rectangular, amb dos pisos, organitzats al voltant d'un petit pati, on hi havia un pou, cegat en el segle XV.
ResponderEliminarLUCÍA,MALAK,MARTINA G.
EDAT MITJANA
ResponderEliminarEl castell de La Bisbal D’Empordà està situat en el centre de la Bisbal, és l'antic palau dels bisbes de Girona, que eren senyors de la ciutat. El castell de La Bisbal D’Empordà es va fer en el segle XI. El castell va ser construït amb pedra rossa, era pròpia de la comarca , els reis l’obtenien d’ excavacions i mines .
El castell té tres plantes i una torreta que la feien servir per vigilar que no vinguessin enemics. El castell, a banda de ser residència del bisbe, també es va utilitzar com a presó. De fet, en 1442 va ser empresonat el cosí del bisbe Guillem de Pau, que era abat de Banyoles, per un rancor personal. Segons documents de l'època, els condemnats a perpetuïtat ho tenien molt complicat per sobreviure en aquesta presó, degut a les condicions de les cel•les. També en el castell es feien reunions de bisbes de la comarca. El castell palau, una important mostra de l'arquitectura romànica civil empordanesa, és de planta lleugerament rectangular, amb una longitud de 21,50 m i una amplada de 20,50 m. Dos nivells organitzats entorn d'un pati central de dimensions petites, el pati d'armes, on hi ha l'escala que comunica la planta baixa i el primer pis. Al primer pis hi han cinc sales tres sales coincideixen amb les tres finestres de la façana principal i dues es troben a la part posterior. Totes s'han cobert amb voltes apuntades menys la més petita
Jaume i Aleix
Van construir el castell per protegir al Bisbe de Girona. Castell palau, una important mostra de l'arquitectura romànica civil empordanesa, és de planta lleugerament rectangular, amb una longitud de 21,50 m i una amplada de 20,50 m. Dos nivells organitzats entorn d'un pati central de dimensions petites, el pati d'armes, on hi ha l'escala que comunica la planta baixa i el primer pis. Damunt del primer pis s'alça el que externament sembla una torre però que, en realitat, és la capella, coronada per una torreta. El castell també es feia servir com a presó. Una presó documentada per a presos condemnats a cadena perpètua i descrita com a molt dura.
ResponderEliminarClàudia Peraira Irla i Marina Saura Palahí.
L’any 844 va es posa de manifest.
ResponderEliminarAl 1442va ser empresorat el cosí den Bisbe Gillem de Pau.
Va ser edificat en els segles 11 12.
Té planta rectengular, dos pisos, organitzats al voltant d’un petit pati, on hi havia un pou, cegat en el segle XV.
És una gran sala rectangolar, que inicialment estava il•luminada per tres finestres de doble esqueisada.
La sala sector nord es va dividir amb el pas dels segles en dos espais.
Amb una longitud de 21,50m i una amplada de 20,50m.
Pau L. Marc V
El castell era del bisbe de Girona. Va ser residència habitual dels bisbes de Girona, els quals tenien jurisdicció civils i criminals en la zona, atorgada per Jaume I. Així doncs disposava de presó i de forques.
ResponderEliminarDe principis del segle XIV, ens parla dels mobles que hi havia dins el castell, que eren bastant escassos i senzills. Es tracta d'un inventari ordenat pel bisbe Gastó de Montcada. A totes les portes del castell hi havia un escut. Va ser edificat entre els segles XI i XII i és un dels millors exemples d'arquitectura civil romànica de la zona.
A l'interior hi trobem la planta baixa i tres plantes més, la planta principal es distribuïda en tres parts.
La segona planta la forma una gran terrassa i la capella romànica. En un tercer nivell hi ha una petita terrassa i una torreta quadrangular.
ABDULA CHAHID
JOAN GELI
El castell es troba situat en un extrem del nucli medieval de la Bisbal.
ResponderEliminarEl cas ,un lloc estret, fosc i dolent on cap presoner no hi podia esperar una llarga vida, aquestes paraules extretes d’un document medieval descriuen la sòrdida presó del castell de La Bisbal. Una visió de la cara més llòbrega d’aquesta espectacular construcció, originalment romànica, que va ser al mateix temps castell, palau i presó. El castell es troba situat en un extrem del nucli medieval de la Bisbal.
Quan pensem en un castell medieval, segurament ens ve al cap una construcció situada en un punt elevat, controlant una àmplia zona de terres i pràcticament aïllat, sota el domini d’un noble feudal .Però el castell palau de la Bisbal és tot el contrari: situat enmig de la vila medieval, va ser durant segles la residència dels senyors de la contrada, que no eren rudes guerrers sinó els bisbes de Girona.
Ens trobem al segle Xll i la vida és relativament segura als comtats catalans. Lluny de la frontera amb els musulmans, que cada cop va perden més territori.
És un edifici que va ser construït a meitat del segle XI amb pedra rossa, pròpia de la comarca.
El seu bon estat de conservació permet que avui pugem contemplar aquest exemple imponent de l’arquitectura romànica civil, un dels pocs que es conserven en territori català.
El primer que crida l’atenció del castell-palau és la seva grandària i monumentalitat. De planta rectangular, l’edifici original romànic ha estat modificat diverses vegades amb estructures d’altres estils (com la porta i algunes finestres renaixentistes de la façana).
Joel piedra, oriol matacàs
Va ser residència habitual dels bisbes de Girona, els quals tenien jurisdicció civil i criminal en la zona, atorgada per Jaume I. Així doncs disposava de presó i de forques.
ResponderEliminarUn interessant document de principis del segle XIV, ens parla dels mobles que hi havia dins el castell, que eren bastant escassos i senzills. Es tracta d'un inventari ordenat pel bisbe Gastó de Montcada, on es detalla que a la sala principal hi havia un armari on es conservaven les escriptures, un matalàs amb roba de llit i armament. A la cuina hi havia dues taules, amb dos bancs i els estris necessaris per a cuinar. En la sala adjacent s'hi podien trobar dos matalassos de palla i un llit de roba, a més d'un armari.
El castell, a banda de ser residència del bisbe, també es va utilitzar com a presó. Segons documents de l'època, els condemnats a perpetuïtat ho tenien molt complicat per sobreviure en aquesta presó, degut a les condicions de les cel•les, en especial la coneguda com "Lo Canó".
En el nivell inferior trobem tres grans estances, totes cobertes amb voltes apuntades.
La sala del sector nord es va dividir amb el pas dels segles en dos espais. El costat occidental es van utilitzar com a presó, de la que encara queda la reixa i la porta d’entrada.
Des del l’extrem nord-est podem accedir a la tercera sala era l’estable del castell.
Aquesta sala disposava d’un nivell superior, segurament de fusta, com ho demostren les dues portes obertes en altura. En la del costat de tramuntana, es conserva la pota de fusta.
Era el lloc de reunió del castell i allí on es realitzaven els actes més importants, com ho demostren els escuts que trobem al damunt de les portes.
Alba Bosch Nihad chaouchi.
Les notícies més antigues, que fan referència a la Bisbal, les trobem en preceptes de l'any 844, quan es posa de manifest que el bisbe de Girona tenia drets sobre la parròquia de Santa Maria. A principis del segle XI, durant el bisbat de Pere Roger, aquests drets van passar al comte, que els va donar en feu als vescomtes de Cabrera. Aquests van nomenar batlle a Gausfred de Cruïlles, que actuava com a senyor del lloc. Això va ser l’inici de nombrosos conflictes entre aquesta nissaga i el bisbat, que va recuperar el poder sobre el lloc ben aviat. Malgrat això, els de Cruïlles van mantenir-hi certs drets, que van propiciar constants disputes. Es probable que fos en aquest moment quan es va construir el castell. Va ser residència habitual dels bisbes de Girona, els quals eren civil i criminal en la zona, atorgada per Jaume I. Així doncs disposava de presó i de forques. A la cuina hi havia dues taules, amb dos bancs i els estris necessaris per a cuinar.A principis del segle XVII va ser reformat, tal i com es pot llegir en la porta d'accés, construïda en 1604 i on podem veure l'escut d'armes. La sala del sector nord es va dividir amb el pas dels segles en dos espais. El costat occidental es va utilitzar com a presó, de la que encara queda la reixa i la porta d'entrada. El sector oriental, en canvi, es destinava a celler, com han demostrat les diverses restes arqueològiques trobades en aquesta sala. Des del l'extrem nord-est podem accedir a la tercera sala mitjançant un arc rebaixat. Inicialment aquesta sala era l'estable del castell. Avui en dia podem tornar a contemplar el bací i les antigues tines. Dues finestres d'una esqueixada i en forma d'espitllera per l'exterior il•luminen la sala. Un estret passadís ens porta cap a la recepció. Abans però trobem a mà esquerra una petita sala, que es correspon amb la primitiva presó, coneguda com "Lo Canó". Veient les seves dimensions eren molt dures les condicions de vida. Per una gran escala, situada just a sobre de la masmorra, o bé per la que hi ha en el pati interior, accedim al pis superior o planta noble. Aquest està dividit en sis sales, que s'organitzen al voltant del pati. La sala del costat sud és coneguda com la sala capitular. Era el lloc de reunió del castell i allí on es realitzaven els actes més importants, com ho demostren els escuts que trobem al damunt de les portes. En l'extrem nord-est de la sala hi ha un arcosoli de grans dimensions, que era utilitzat com a armari. Prop seu hi ha una porta, de factura moderna, que comunica amb una sala, tancada al públic. Al seu costat es troben les restes d'una antiga porta, molt més centrada que l'actual.
ResponderEliminarJordi Farraró i Jan Saura